Els alumnes i el personal docent de l'IES Castellar respiren tranquils amb els dispositius Wellisair instal·lats a les seves aules. La generosa donació per part del Teatreneu de Barcelona -que també ha instal·lat en la seva pròpia sala els dispositius- consta de 50 unitats de Wellisair, 50 cartutxos de peròxid i els seus corresponents sistemes antirobatori. A més de sufragar la despesa de l'assaig de verificació i funcionament del dispositiu.
Els dispositius de desinfecció d'aire i superfícies propis d'Airtècnics són un element més del centre educatiu que ha vist millorada la qualitat de l'aire interior en un 54% des de la seva instal·lació en aules, passadissos, vestíbul i sala de professorat.
En un estudi avalat pel Laboratori de Microbiologia Sanitària i Mediambiental de la UPC, realitzat pels investigadors Esther Montesinos, Rubén Plaza i Sergi Díaz i aprovat pels doctors Jordi Morató i Josep Garcia, es van prendre mostres en tres aules de l'institut. Dos d'elles tenien el dispositiu Wellisair i una ventilació parcial i la tercera no tenia dispositiu de desinfecció i la seva ventilació era total.
Les mostres es van captar abans de començar les classes i durant dues hores, cada mitja hora. Es van agafar amb unes tires reactives en la superfície de parets, pupitres i pom de la porta i amb un mesurador de qualitat ambiental per a l'aire de l'aula.
Es va examinar la presència en l'aire de formaldehids, compostos orgànics volàtils, CO₂, Ozó i ions, així com els bacteris de les superfícies en un estudi microbiològic. I es va concloure preliminarment que, després de la instal·lació dels dispositius, els compostos contaminants i els bacteris es reduïen un 50% respecte a l'aula sense Wellisair i ventilació total, on la contaminació ambiental baixava un 19% i la presència de bacteris augmentava un 15%.
Respecte a la quantitat de CO2 present a les aules, amb Wellisair i una ventilació parcial, el nivell del diòxid de carboni era de 793 ppm. Respecte a l'aula amb ventilació total, el CO₂ era de 1367 ppm, per la qual cosa va caldre augmentar la ventilació natural obrint no sols finestres, sinó la porta. La qualitat ambiental acceptable estableix que la presència de diòxid de carboni no ha de superar les 800 ppm.
En una aula oberta al camp, l'oxidació és la mateixa que a l'aula que disposa de Wellisair. El component oxidant que emet el dispositiu Wellisair és idèntic al qual es genera en la naturalesa. Són els mateixos radicals hidroxil (OH·), és a dir, aigua oxigenada amb una quantitat controlada d'ozó generat dins del dispositiu, que no s'emet a l'exterior.
No obstant això, la generació estable i constant d'OH· en una aula amb Wellisair ofereix millors resultats que l'aula oberta al camp perquè els radicals hidroxils s'emeten des del principi i encara que es tracti d'un entorn natural, hi ha altres factors com la contaminació i la pròpia presència humana.
Des de l'institut Castellar, el seu director Francesc Gallardo explica que la comunitat educativa és bastant receptiva amb la instal·lació, perquè “tot el que es pot utilitzar com a barrera a la transmissió és benvingut” i que “sens dubte” els resultats són els esperats.
A més de tot això, la taxa de contagi de COVID-19 dins del centre educatiu entre alumnes i personal docent és de 0%, segons el director. I encara que hi ha hagut confinament d'una aula des d'octubre, han estat per positius fora del centre escolar: el familiar convivent d'un alumne.
Noticies relacionades: