Tecnologia de Radicals Hidroxils
Alta tecnologia de radicals hidroxils per desinfecció
La nova, innovadora i disruptiva tecnologia patentada que aconsegueix generar i expandir eficaçment radicals hidroxils (OH·) que, mitjançant Processos d’Oxidació Avançats (POA), elimina fins un 99,9% de microorganismes patògens (virus i bactèries) i a la vegada redueixen els compostos orgànics volàtils (COV) i les partícules PM, segon estudis fets per universitats i laboratoris independents.
Utilitzar radicals hidroxils, a més de ser eficients per desinfectar l’aire i les superfícies, és un mètode segons un estudi publicat a la revista científica IJOER “International Journal of Engineering Research and Science”.
Utilitzant OH· a l’atmosfera, la Defensa Militar va desenvolupar aquesta tecnologia als 1970s per guerra CBR (de l’anglès Chemical/Biological/Radiological). Es va comercialitzar als 1990s en hospitals europeus. Això demostra els excel·lents resultats en l’eliminació de substàncies nocives com les bactèries, gèrmens i virus, gasos nocius, floridura i al·lèrgens respiratoris que donen lloc a un ambient contaminat.
Dins de les Espècies Reactives de l’Oxigen (ROS, per les seves sigles en anglès), els radicals hidroxils (OH·), a partir de petites concentracions, realitzen funcions higienitzants contre virus, bactèries, al·lèrgens i floridura, i possibiliten la degradació de compostos orgànics de l’aire a formes minerals o compostos orgànics solubles en aigua.
El radical hidroxil OH· és l’oxidant natural més important en la química troposfèrica. Sovint se’l denomina "detergent" de l’atmosfera, ja que reacciona amb molts contaminants, iniciant el procés de depuració d’aquests. Tanmateix, juga un paper important en l’eliminació de gasos d’efecte hivernacle com el diòxid de carboni i el metà.
La importància dels Processos d’Oxidació Avançats (POA) radica en que la seva aplicació destrueix el contaminant. S’aconsegueix d’aquesta manera una mineralització quasi total dels contaminants orgànics, és a dir, tenen aplicació en la inactivació de la gran majoria de compostos orgànics, especialment en compostos no biodegradables com organoclorats, PCBs, HAPs, etc. És una tecnologia neta i segura.
Els radicals hidroxils tenen excel·lents avantatges respecte als 3 principals desinfectants químics basats en clor, àlcalis i amoni-alcohol-àlcali:
- Absència de selectivitat de microorganismes patògens degut a l’alt potencial d’oxidació de 2,8V (lleugerament inferior al fluor 3,08V).
- El temps de processament dels OH· és molt curt. La velocitat de reacció química dels OH és 107 veces major que altres oxidants com l’ozó, el peròxid o el clor.
- És un oxidant verd, és a dir, els radicals hidroxils es descomponen en aigua (H2O) i oxigen (O2) sense oxidants residuals després de les seves reaccions bioquímiques.
El procés de purificació i desinfecció de l’aire i les superfícies a través dels radicals hidroxils es produeix quan aquests entren en contacte amb els contaminants, i reaccionen de la següent forma:
- Trenca les membranes de protecció de virus i bactèries (reacció lipídica):
- Altera la informació genètica de virus i bactèries (reacció peroxidació lipídica):
- Oxida els compostos orgànics volàtils COVs en productes més pesats que es precipiten al sòl:
- Descompon les partícules suspeses a l’aire.
Un cop iniciat el procés d’oxidació, se produeix l’efecte anomenat “explosió respiratòria” que consisteix en una sèrie de reaccions en cascada que produeixen més radicals hidroxils i així acceleren el procés d’eliminació de virus i bactèries.
D’aquesta manera, el purificador produeix un efecte en cadena que purifica i desinfecta eficientment l’aire i les superfícies d’una zona de fins a 50-60m2.
El purificador evapora quantitats acuradament estandarditzades d’un terpè com el d-limoneno o un peròxid d’hidrogen (H2O2) del cartutx, que reaccionen amb una emissió controlada d’ozó en baixes concentracions (< 0,02 ppm) complint amb els límits d'exposició contra agents químics adoptats per l'Institut Nacional de Seguretat i Salut que les fixa per sota de 0,05 ppm.
L’emissió d’ozó del purificador, certificada UL en un laboratori extern, està per sota de la concentració límit emesa per la OMS en els valors límit ambientals (VLA) de l’any 2000 pel públic en general en exposicions de fins a 8 hores.