Una de les grans aplicacions de la tecnologia OH és l’eliminació de virus. Aquests es poden dividir en dues grans famílies: virus amb embolcall i virus sense embolcall. La principal diferència entre ells és que els virus amb embolcall disposen d’una matriu de proteïna que embolica l’àcid nucleic (informació genètica del virus, RNA). Malgrat el que podria esperar-se aquesta matriu és sensible a agents externs com l’oxidació.
El Procés d’Oxidació Avançat (POA) basat en els radicals hidroxils, permet atacar els dos tipus de virus, però això sí, de forma diferent:
Per determinar l’efectivitat de la tecnologia OH es van realitzar diferents proves sobre varis virus i amb diferents condicions d’humitat realitzats en el Laboratori de virus contaminants de l’aigua i dels aliments de la Universitat de Barcelona:
Gràfic 1. Disminució de la concentració d’unitats formadores de plaques de Sincitial VRS per mil·lilitre (PFU/ml) en mitja sec.
Gràfic 2. Percentatge de reducció de la concentració d’unitats formadores de plaques de Sincitial VRS en mitja sec.
Gràfic 3. Disminució de la concentració d’unitats formadores de plaques de Rotavirus per mil·lilitre (PFU/ml) en mitja sec.
Gràfic 4. Percentatge de reducció de la concentració d’unitats formadores de plaques de Rotavirus en mitja sec.
Gràfic 5. Disminució de la concentració d’unitats formadores de plaques de Coxsackievirus per mil·lilitre (PFU/ml) en mitjà sec.
Gràfic 6. Percentatge de reducció de la concentració d’unitats formadores de plaques de Coxsakievirus en mitjà sec.
Els resultats d'aquestes proves permeten assegurar el bon funcionament de la tecnologia OH contra l'eliminació de virus, atès que el procés d'oxidació es comportarà de manera similar en els virus amb estructura morfològica similar.