Seguretat de l'exposició a radicals hidroxil a llarg termini

Cap als anys 90, investigadors de la NASA van generar radicals hidroxils i altres superoxids amb la finalitat d'evitar que s'acumulessin compostos orgànics en les naus durant missions espacials^[1]. Des de llavors, l'interès en la seguretat i la seva eficàcia contra Compostos Orgànics Volàtils -VOCs en anglès-, bacteris i virus no ha deixat de créixer. 

El dispositiu compleix, d'acord amb l'avaluació realitzada per e-Testing Laboratory en 2020, les restriccions respecte el “ús de substàncies perilloses en aparells elèctrics i electrònics”.

No hem de confondre el radical hidroxil de l'ambient amb el de l'organisme. En els nostres cossos actuen com a molècules senyalitzadores de la inflamació: són mediadors químics produïts per algunes cèl·lules immunitàries en entrar en contacte amb uns certs patògens, com els bacteris. Aquests radicals són presents de manera natural en la troposfera en una concentració aproximada de 0.05 ppm^[2], encara que variable segons l'estació de l'any, el moment del dia i la posició en el globus (de 10⁵ a 10⁷ molècules per cm³)^[3] concentració molt major que la que hi ha habitualment en interiors, de l'ordre de 10⁵ molècules per cm³ encara que pot augmentar fins a 10^{6 [4]}.

Els radicals hidroxils presents en l'aire no poden penetrar en el nostre organisme, ni en animals, insectes o plantes^[5], a causa de la coexistència amb ells durant l'evolució. Les cèl·lules del cos han desenvolupat molts mecanismes enzimàtics i no enzimàtics per a inactivar-los, els anomenats mecanismes antioxidants. Concretament, la pell i les membranes mucoses s'han convertit en barreres capaces de neutralitzar els radicals, per la qual cosa no afectaran els teixits del cos.

Mentre que la producció de radicals hidroxil (OH·) és segura, les emissions d'ozó (O₃) i de peròxid d'hidrogen (H₂O₂) han de controlar-se i complir els requeriments dels organismes reguladors de salut internacionals.

L'emissió màxima d'ozó recomanada és de 0.05 ppm d'acord amb l'OMS (Organització Mundial de la Salut)^[6], l'OSHA (Occupational Safety and Health Administration)^[7] i la FDA, en aquest últim cas sent recomanacions específicament per a aparells de desinfecció^[8]. L'emissió màxima de peròxid d'hidrogen recomanat per la OSHA per a una jornada de 10 horas⁷ és d'1 ppm.

Es conclou que el purificador compleix aquestes restriccions sent 0.016 ppm la màxima emissió d'ozó (reportat pel laboratori Intertek en 2018), i 0.64 ppm^[9] l'emissió màxima de peròxid d'hidrogen.

^[1] National Aeronautics and Space Administration. Spinoff 2018.; :77.

^[2] Ozone, Hydroxyl Radical, and Oxidative Capacity

^[3] Stone D, Whalley LK, Heard DE. Tropospheric OH and HO2 radicals: field measurements and model comparisons. Chem Soc Rev. 2012;41(19):6348-6404. doi:10.1039/c2cs35140d

^[4] Gómez Alvarez E, Amedro D, Afif C, et al. Unexpectedly high indoor hydroxyl radical concentrations associated with nitrous acid [published correction appears in Proc Natl Acad Sci U S A. 2013 Sep 24;110(39):15848. Schoemacker, Coralie [corrected to Schoemaecker, Coralie]]. Proc Natl Acad Sci U S A. 2013;110(33):13294-13299. doi:10.1073/pnas.1308310110

^[5] Custodio Sánchez JD, Mtz Vimbert R, Garcia Raurich J. Review and safety criteria in advanced oxidation processes in vegetables, mediated by hydroxyl radical. ESEIAAT – UPC Campus de Terrassa – Barcelona- Spain, 2020. Link.

^[6] Organización Mundial de la Salud.

^[7] Occupational Safety and Health Administration. Link.

^[8] Food and Drug Administration.

^[9] Martínez Vimbert R, Arañó Loyo M, Custodio Sánchez D, Garcia Raurich J, Monagas Aasensio P. Evidence of OH· radicals disinfecting indoor air and surfaces in a harmless for humans method. International Journal of Engineering Research & Science. 2020 April; Vol 6, Issue 4.